Celebrem la Castanyada

A mig setembre comença la tardor, una estació de l'any que ens regala tons marrons, vermells i grocs; L'estació de l'any en que els dies s'escurcen i s'allarguen les nits. Comença a fer fresqueta i ja ve de gust gaudir del caliu de la llar.

Però no és fins l'1 de novembre que no arriba la festa de la Castanyada i Tots Sants. Una festa tradicional amb un fonament religiós que aplega famílies i amics al volt d'una taula per a menjar castanyes, panellets i pregar pels seus difunts.  

Antigament per Tots Sants, els campaners feien repicar les campanes de les esglésies durant tota la nit i s’anaven tornant. Entre toc i toc menjaven castanyes per agafar forces per fer moure aquells artilugis tan pesats. La gent, i sobretot els nens, s’aplegaven per menjar castanyes a les places, fent autèntiques castanyades populars.

Més tard va aparèixer la figura de la castanyera. Amb el pas del temps, aquest ofici va ser ocupat sobretot per dones procedents de Galícia. Pel que fa als panellets, fets amb fruits secs i dolços, a Barcelona van acabar sent molt populars. Era tradició que els padrins regalessin panellets als seus fillols, igual que per la mona de Pasqua. A les nits, a les cases, les famílies deixaven panellets a la taula per a oferir-los als difunts.

I per celebrar-ho internament a l'escola, els alumnes del Cicle Formatiu DUAL, ens representaran una obre de teatre i ballarem i cantarem amb la castanyera.