El valor del mes: La responsabilitat

En una pel·lícula molt antiga, en blanc i negre, sobre la vida d’Edison, es dóna l’escena següent: Al laboratori del físic inventor, entre moltes altres coses, de la llum incandescent arriba el moment de provar la primera bombeta després d’un llarg temps de treballs i investigacions prèvies. Edison, davant l’expectació d’uns quants col·laboradors i amics, agafa la bombeta i la lliura amb certa solemnitat a un ajudant adolescent perquè la col·loqui. El noi agafa la bombeta per traslladar-la al seu lloc, però amb tan mala sort que ensopega, cau i aquesta es trenca. La desil·lusió és gran perquè significa un retard important del possible invent. Mesos més tard, un cop construïda de nou, es torna a repetir el moment del primer assaig. Edison sorprèn tothom tornant a lliurar, amb un somriure, la bombeta al mateix noi, el qual amb el rostre il·luminat per l’emoció i l’agraïment, aquesta vegada la trasllada amb èxit fins el lloc definitiu, i culmina d’aquesta manera l’experiment.

Aquesta anècdota de la pel·lícula pot servir per fer-nos reflexionar sobre la importància que té – dins l’àmbit educatiu, dins la família, dins el col·legi... – la confiança. Confiança que si bé comporta riscos, és el marc necessari per desenvolupar l’autonomia, l’esperit d’iniciativa, i amb això la llibertat i responsabilitat. Objectius, tots ells, de l’educació.

 Hem de saber confiar en els nostres fills. D’acord amb la seva edat hem de donar-los la iniciativa en la realització d’algunes tasques i confiar en ells. El sentit comú dels pares sabrà discernir quins treballs, quines feines, gestions i decisions poden i són capaços de dur a terme. A partir dels dos anys serà, per exemple, treure el plat de taula, amb el perill que això comporta... pels plats. Més grans s’encarregaran d’alguna feineta de casa, deixarem que es mirin de solucionar alguna gestió o que decideixin fer amb els seus estalvis alguna despesa extraordinària. Sabrem concedir parcel·les d’autonomia apropiades a cada edat i confiar en ells absolutament. I com que tenen el dret d’equivocar-se o de fer-ho malament, de vegades serà necessària, com en el cas de la pel·lícula esmentada, una segona oportunitat després, si cal, d’una orientació apropiada;

Els fills responen més favorablement en la mesura que es confia en ells. La confiança dóna l’àmbit necessari perquè una persona pugui desenvolupar les seves capacitats.

Article de Josep Mª Rovira, orientador familiar del FERT