El Nadal en la família

El Nadal és per a la família una font inesgotable d’ensenyances que hem de saber valorar i aprofitar. Per als cristians el pessebre no és un objecte decoratiu en les nostres llars o una joguina per als infants, sinó un lloc privilegiat on podem aprendre la senzillesa, la humilitat, el despreniment, l’entrega, l’alegria, la generositat, la pau, l’estimació profunda. Tots ells, aspectes imprescindibles perquè l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon.

Però el Nadal es repeteix cada any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos mils anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser que també, en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable Nadal. El gran protagonista del Nadal ja va haver de refugiar-se una vegada en el pessebre d’una establia. Pot ser que continuem obligant-lo a arrupir-se en un lloc on serà difícil que el trobem. I pot ser, també, que perdem el Nadal entre les compres dels grans magatzems, entre els torrons, les neules, el cava i entre la publicitat televisiva, cada cop més sofisticada, de joguines i perfums. I com fa dos mil anys, el Nadal està on menys s’espera que pugui estar.

Si llavors, només dues classes de persones van arribar a adorar al nen Jesús: els pastors i els reis mags; els senzills i els doctes; aquells que sabien que no sabien res i aquells que sabien que no ho sabien tot; aquells que no tenien res i aquells que van estar disposats a deixar-ho tot; de la mateixa manera, avui, no es pot trobar el nen Jesús, Déu fet home, des de l’orgull i la supèrbia, des del consumisme boig o l’egoisme. Hem de celebrar el Nadal recordant que celebrar no vol dir necessàriament consumir; que regalar no és sempre comprar i que estar alegres no implica preparar el terreny amb unes quantes copes de cava.

A la nostra llar començarem col•locant el pessebre en un lloc preferent on hi estiguem sovint. El farem junts, tant si els nostres fills són petits com si són grans, amb un afecte el més semblant possible a com Sant Josep deuria arreglar l’estable perquè la verge Maria s’hi trobés còmoda dins la precarietat dels mitjans. Al seu costat ens hi trobarem estones fent companyia a la Sagrada Família. Cantarem plegats davant el pessebre aquelles nadales entranyables que vàrem aprendre de petits. Resarem i ensenyarem a resar amb el que diuen. Adornarem la casa, amb la col•laboració de tots. Tindrem presents els més necessitats i ensenyarem a fer alguna cosa per a ells que comporti despreniment i dedicació. La nostra alegria tindrà les seves arrels en la pau, la generositat i l’estimació sincera.

Aprofitarem els dies que tinguem lliures per estar en família, per assistir plegats a aquelles manifestacions tradicionals que ens apropen al Nadal: pessebres vivents, representacions dels pastorets... ¡la Missa del Gall! Procurarem visitar familiars més distants i farem arribar als nostres amics i coneguts la nostra felicitació sincera.

D’aquesta manera tindrem un... Bon Nadal!