El valor de l'exemple

L'exemple és el bé més preat que els fills poden rebre dels seus pares. Perquè l'educació no consisteix en discursos que, encara que de vegades són necessaris, sempre són insuficients.

No ens pot sorprendre que no facin cas del que diem, si han estat testimonis que el que fem no es correspon amb el que diem.

La persona, al llarg de la seva vida, quasi no fa altra cosa que repetir el que veu o ha vist. Res no penetra tan directament dins d´un com l´exemple. Si això és així per totes les edats, ho és més durant  la infància i l´adolescència, quan la personalitat és particularment sensible a la influència de les persones que l´envolten.

<iframe width="460" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/KKQ31SXvjhE?rel=0" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen></iframe>

Algunes consideracions sobre l´exemple podrien ser:

-          Perquè l´exemple sigui  educatiu, no pot estar en el gest que es fa un moment, sinó en la manera de fer habitual d´una persona.

-          Els fills no necessiten pares perfectes, sino veure la lluita dels pares per intentar fer-ho una mica millor cada dia.

-          L´exemple és una lliçó que s´aprèn millor quan menys es pretén donar.

-          Acaba donant el seu fruit, encara que de vegades pugui trigar una mica a fer-ho. Per això és bo recomanar paciència i no cansar-se.

L´exemple és a l´abast de tothom. No necessita ni gaire enginy, ni dots d´oratoria, ni presència enlluernadora. Només demana que fem en tot moment el que hem de fer….quasi res!


Noticia
Articles relacionats