El valor del mes: l'obediència!

En Marc està esperant el seu torn aixecant la mà per poder explicar a l’assemblea les seves aventures viscudes durant el cap de setmana, la Berta asseguda al costat de la seva amiga gaudeix de les cançons que la mestra d’anglès ensenya, en Pere endreça l’espai científic quan acaba de treballar, la Joana s’esforça per menjar les tres mongetes que la seva tutora li ha indicat i finalment en Juan -que juga al pati- s’apropa corrents per fer la fila quan la seva mestra els ve a buscar.

Aquest petits fets són exemples del què al llarg d’aquest mes de novembre volem treballar en relació a la virtut de l’obediència. Exemples de com els nens aprenen, de manera positiva, a adequar els seus impulsos a les normes de convivència, necessitats del moment i indicacions dels adults.

Aprendre a ser obedient requereix un gran esforç pels infants ja que durant aquestes primeres edats estan molt centrats en les seves pròpies iniciatives i les seves motivacions són molt immediates i molt intenses. No els hi és fàcil controlar els seus impulsos i desitjos davant l’esforç que impliquen algunes propostes d’aprenentatge o les exigències pròpies de la convivència a l’escola. Però tot i que sigui difícil, aquest domini, que s’aprèn a aquestes primeres edats respectant els límits que els pares o l’escola transmeten, ajuda els nens a sentir-se més segurs i a desenvolupar un autocontrol que serà la base de la seva autonomia i de la seva llibertat.

Així mateix, volem ajudar-los a ser persones empàtiques, obertes al món, flexibles i creatives, i sabem que aquest camí s’inicia quan cadascun dels nostres alumnes es capaç de adequar les seves actuacions i interessos a les actuacions i interessos dels altres, sense perdre les pròpies motivacions, però respectant aquelles normes que faciliten la convivència i que l’ajuden a créixer fort, perseverant i solidari.

El reconeixement és un fort estímul que ens ajuda a educar en aquesta virtut, cal felicitar-los quan han superat un petit obstacle personal per obeir i tots els nens estan feliços quan reconeixem els seus esforços. Dia a dia, es donen moltes oportunitats d’èxit i de superació personal que faciliten el desenvolupament d’una autoestima positiva. A vegades pot ser treure’s sol el mitjó, caminar a poc a poc pel carrer o endreçar el pijama quan la mamà o el papà ho diuen. Petites coses que enforteixen els seu caràcter, els fan sentir capaços i autònoms i possibiliten passar de l’obediència externa a un autocontrol intern encara que no hi hagi ningú davant per renyar-los o felicitar-los.

El procés per arribar a ser obedient consisteix en desplaçar el propi desig personal de forma conscient i voluntària per aprendre a assumir mes autonomia i així mateix, entendre que el món és molt més que la pròpia percepció; l’obediència és doncs una porta i un regal que permet als nostres alumnes ampliar la seva mirada envers les pròpies capacitats i establir relacions personals de confiança entre ells i entre els adults. Lluny de ser un valor passat de moda que remet al càstig, l’hem de veure com una part important de la pedagogia que ajuda els nens a ser millors persones, a conviure en societat i ser més lliures per a dominar els seus impulsos i assolir els seus somnis.