Emociona't

Emocions com la por, la valentia, la calma, l'enuig, la tristesa, l'alegria,...

Per aprendre a identificar aquestes emocions ho hem treballat a partir de diferents activitats com audicions de peces musicals, reproduccions a través del dibuix, expressió verbal de  com em sento, lectura i relats de contes,...

Han estat uns dies que hem treballat amb diferents procediments aquestes emocions. L'activitat estrella però... Sens dubte ha estat el festival que vam dur a terme el dissabte passat en la que els nens i les nenes de tota l'escola van representar al ritme d'una música les diferents emocions treballades.

El dissabte ben puntuals les famílies omplien l'escola amb il·lusió per veure el Festival. Els nens anaven arribant vestits amb les seves disfresses. Amb molta puntualitat va començar l'espectacle en el que es van representar amb diferents coreografies les emocions que havíem estat treballant: tristesa/ alegria, ira/calma, por/ valentia,...

En acabar de ballar cada curs, vam fer una coreografia general per acomiadar aquest curs i desitjar a totes les famílies un bon estiu.

Aquest és el conte que hem estat relatant als nostres alumnes:

El nas vermell del pallasso Clown

El circ havia arribat i havia instal·lat les seves caravanes a les afores del poble. Feia molt temps que al poble de...no hi arribava cap circ.

Els carrers del poble es van omplir de gom a gom. Tothom va sortir al carrer a veure el gran espectacle.

Uns homes forçuts aixecaven una gran carpa ratllada vermella i blanca i en la que coronava una bandera anunciant el Gran Circ.

En un moment es va desplegar un gran moviment d'anades i vingudes de tots, a  punt per donar un cop de mà en el muntatge del gran esdeveniment.

El domador vestit amb les seves millors gales acabava d'ensinistrar un elefant perquè saludés amb la trompa, els equilibristes feien estiraments, els malabaristes practicaven jocs malabars, el mag intentava després d'un embarbussament treure del barret de copa un conill,... Tots i cada un dels personatges tenia una gran missió a fer dins el circ.

Però...el fantàstic pallasso Clown, era dins la caravana, sol, assegut a una banqueta amb les espatlles avall i el cap cot. Tenia un nus a la gola i els ulls se li omplien de llàgrimes cada vegada que pensava amb el nas vermell que havia perdut!!!!

Aquell nas vermell que l'havia ajudat a no tenir vergonya a l'hora de fer riure els nens i les nenes.

Aquell nas que li havia servit de màscara per amagar-se quan tenia por.

Aquell nas que l'havia donat força i coratge quan li havia costat enfrontar-se a un repte.

El pallasso Clown plorava i plorava, se sentia trist, sol quan algun va trucar a la porta de la caravana. Va entrar el seu amic mag:

-Perque plores pallasso Clown, les teves llàgrimes han fet un rierol que ha arribat fins fins a les illes del "Més Enllà"

Se que estàs trist perquè has perdut el nas vermell, però et puc ajudar a trobar-lo.

Amb ajuda de la vareta màgica va fer aparèixer un vaixell de paper el qual els portaria  a les illes del Més Enllà.

-Puja Pallasso Clown. Anirem plegats a buscar el nas vermell.

El pallasso Clown estava molt content que el seu amic mag l'acompanyés a buscar el seu nas vermell. Després de navegar pel rierol de llàgrimes van arribar a la illa de l'Alegria. Un grup de follets els van rebre: eren bonics, i anaven amb uns vestits molt virolats. El que semblava el cap del grup li va regalar al pallasso un collaret de colors i li va dir:

-Sempre que estiguis trist posa't el collaret i regala un somriure a cinc nens!

El pallasso i el mag van continuar el viatge. Aquesta vegada van arribar a una illa on tota ella era Calma: se sentia la brisa del vent que bellugava les fulles dels arbres, l’espetegar de les ones contra les roques i el piular dels exòtics ocells.

Aquesta vegada van rebre al pallasso i al mag uns ocells de colors virolats que en saber perquè el pallasso estava trist els van dir:

-Pren aquesta ploma de colors virolats i cada vegada que t'enfadis, passa't la ploma pels braços i veuràs com la calma t' envaeix.

El pallasso i el mag van continuar navegant. Aquesta vegada el riu era brau i s’accelerava cap a una gran cascada!!! El mag i el pallasso van agafar por sense poder dominar el vaixell. S'acostaven a la cascada i agafats de les mans van tancar els ulls ben fort i van començar a cridar ben fort: som valents! Som valents!

I com si d'un malson s'hagués tractat el pallasso sense nas vermell es va trobar al mig de la carpa. Envoltat de nens i nenes que l'aplaudien sense parar.

El pallasso havia après que encara que no tingués nas vermell per fer riure els nens, tenia una cosa molt més important: un cor gegant amb el que podia repartir amor a tots els nens del món!