QUÈ SÓN ELS ESPAIS?
- Una proposta metodològica, que consisteix en distribuir la classe en diferents espais que permeten treballar diferents propostes a diferents ritmes, adaptant-se així als diversos interessos i velocitats dels infants.
- Funcionen simultàniament, amb diferents propostes de treball, que trenquen amb l'estructura tradicional en la que tots fem la mateixa cosa a la vegada, al mateix ritme...
- El fet de treballar d'una manera menys dirigida, més autònoma i més guiada per l'exploració no implica que no hi hagi uns objectius i una programació.
- Els nens aprenen a partir del joc, l'exploració i el treball cooperatiu.
QUINS SÓN ELS ESPAIS:
- Espai assemblea
- Espai lògic-matemàtic
- Espai gràfic
- Espai científic
- Espai d'habilitats socials
PER QUÈ FEM ESPAIS?
- Respectem els diferents ritmes dels nens (maduratius, de velocitat )
- Respectem les seves necessitats i inquietuds. No hi ha una única manera de treballar un material.
- S'afavoreix l'autonomia del nen. Decideix en quins espais treballar, què li agrada... Com fer-ho... Després haurà de recollir....
- Afavorim la socialització.
- Ens permet atendre i conèixer els nens i nenes de manera més personalitzada que és un dels eixos principals del nostre projecte educatiu.
-
- En definitiva permet anar assolint els objectius de manera més experimental i autònoma.
Els nens tenen necessitat:
– de moviment.
– de parlar, tot i que és important mantenir un espai de tranquil·litat, de respecte, d'escolta.
– de joc (manera natural d'aprende)
– d'afecte, de protagonisme
– d'exploració (curiositat innata dels infants)
– de temps per poder fer les coses al seu ritme sense presses, però també sense avorrir-se si són més ràpids.
COM HO FEM?
- Diàriament.
- Comencem amb una petita assemblea recordant els espais, quins triem, recordant les normes....
- A l'acabar també ens reunim, per veure com ha anat. Recordem alguna experiència que hem fet o algun descobriment que ens interessa compartir.
EL NOSTRE PAPER, LA MESTRA
- La mestra ha de preveure quins són els objectius (l'equip) de cada espai. No hi ha un joc lliure purament, sinó que darrera hi ha una programació i un perquè. Uns límits ben marcats, unes normes... a la vegada que un respecte per la seva manera de fer i la seva creativitat.
- Els nens són protagonistes dels seu aprenentatge. És important que la mestra tingui una mirada atenta, ha d'observar, escoltar als nens, fer preguntes, plantejar hipòtesis... D'aquesta manera assegurar-nos que es van assolint els aprenentatges.
- Una de les funcions fonamentals de la mestra és repensar contínuament els espais, triar nous materials, veure quins no funcionen. Investigar de quina manera pot afavorir l'aprenentatge dels nens.
IMPORTANT
- Ajudar-lo a pensar i verbalitzar.
- Donar model de joc-treball si és necessari, però no models tancats de resultats.
- Mostrar interès pel que està fent.
- Documentar, anotar les aportacions dels nens, no tant per mostrar sinó per demostrar què aprenen, què descobreixen.
- Presència activa.
- Equilibri entre el deixar fer i la intervenció.
DIFERÈNCIA AMB EL JOC LLIURE
– El joc lliure es fa a casa amb el pare, la mare, els germans, al parc, al pati...
– Els espais tenen objectius darrera, i tot i que el nen juga de manera lliure, espontània i sense estar dirigit, hi ha una sèrie d'elements que fan que esdevingui un espai d'aprenentatge.
<iframe src="https://player.vimeo.com/video/188876670" width="540" height="360" frameborder="0" webkitallowfullscreen mozallowfullscreen allowfullscreen></iframe>