Espais d'aprenentatge a P4

Aquest curs escolar hem iniciat aquesta metodologia a P4. El curs passat la vam implantar a P3 i en cursos anteriors a llar d'infants.

 QUÈ SÓN ELS ESPAIS?

  • Una proposta metodològica, que consisteix en distribuir la classe en diferents espais que permeten treballar diferents propostes a diferents ritmes, adaptant-se així als diversos interessos i velocitats dels infants.
  • Funcionen simultàniament, amb diferents propostes de treball, que trenquen amb l'estructura tradicional en la que tots fem la mateixa cosa a la vegada, al mateix ritme...
  • El fet de treballar d'una manera menys dirigida, més autònoma i més guiada per l'exploració no implica que no hi hagi uns objectius i una programació.
  • Els nens aprenen a partir del joc, l'exploració i el treball cooperatiu.

QUINS SÓN ELS ESPAIS:

  • Espai assemblea
  • Espai lògic-matemàtic
  • Espai gràfic
  • Espai científic
  • Espai d'habilitats socials

PER QUÈ FEM ESPAIS?

  • Respectem els diferents ritmes dels nens (maduratius, de velocitat )
  • Respectem les seves necessitats i inquietuds. No hi ha una única manera de treballar un material.
  • S'afavoreix l'autonomia del nen. Decideix en quins espais treballar, què li agrada... Com fer-ho... Després haurà de recollir....
  • Afavorim la socialització.
  • Ens permet atendre i conèixer els nens i nenes de manera més personalitzada que és un dels eixos principals del nostre projecte educatiu.
  •  
  • En definitiva permet anar assolint els objectius de manera més experimental i autònoma.

Els nens tenen necessitat:

– de moviment.

– de parlar, tot i que és important mantenir un espai de tranquil·litat, de respecte, d'escolta.

– de joc (manera natural d'aprende)

– d'afecte, de protagonisme

– d'exploració (curiositat innata dels infants)

– de temps per poder fer les coses al seu ritme sense presses, però també sense avorrir-se si són més ràpids.

COM HO FEM?

  • Diàriament.
  • Comencem amb una petita assemblea recordant els espais, quins triem, recordant les normes....
  • A l'acabar també ens reunim, per veure com ha anat. Recordem alguna experiència que hem fet o algun descobriment que ens interessa compartir.

EL NOSTRE PAPER, LA MESTRA

  • La mestra ha de preveure quins són els objectius (l'equip) de cada espai. No hi ha un joc lliure purament, sinó que darrera hi ha una programació i un perquè. Uns límits ben marcats, unes normes... a la vegada que un respecte per la seva manera de fer i la seva creativitat.
  • Els nens són protagonistes dels seu aprenentatge. És important que la mestra tingui una mirada atenta, ha d'observar, escoltar als nens, fer preguntes, plantejar hipòtesis... D'aquesta manera assegurar-nos que es van assolint els aprenentatges.
  • Una de les funcions fonamentals de la mestra és repensar contínuament els espais, triar nous materials, veure quins no funcionen. Investigar de quina manera pot afavorir l'aprenentatge dels nens.

IMPORTANT

  1. Ajudar-lo a pensar i verbalitzar.
  2. Donar model de joc-treball si és necessari, però no models tancats de resultats.
  3. Mostrar interès pel que està fent.
  4. Documentar, anotar les aportacions dels nens, no tant per mostrar sinó per demostrar què aprenen, què descobreixen.
  5. Presència activa.
  6. Equilibri entre el deixar fer i la intervenció.

DIFERÈNCIA AMB EL JOC LLIURE

–        El joc lliure es fa a casa amb el pare, la mare, els germans, al parc, al pati...

–        Els espais tenen objectius darrera, i tot i que el nen juga de manera lliure, espontània i sense estar dirigit, hi ha una sèrie d'elements que fan que esdevingui un espai d'aprenentatge.


<iframe src="https://player.vimeo.com/video/188876670" width="540" height="360" frameborder="0" webkitallowfullscreen mozallowfullscreen allowfullscreen></iframe>

Noticia
Articles relacionats