Què necessita el meu fill?... El nostre amor.

Una persona que fa camí i que es farà gran i anirà passant, si Déu vol, per les diferents edats, les distintes etapes del camí de la vida humana. Però ara ja és una persona, no una joguina viva. I com a tal persona – un nen petit – necessita que el valoreu, el respecteu i l`ajudeu a tirar endavant. L`amor l`ha fet i l`amor- que es coneixement, respecte i agombolament – l`ajudarà a fer-se gran.

Diu que l`amor autèntic és sempre audaç. Potser jo diria que l`amor de debò té en grau suprem la qualitat de la confiança. I tot ho transforma. Ho millora. O, si preferiu, ho porta tot a la seva realització, a la perfecció. El vostre amor de parella us ha fet passar de ser marit i muller a ser pare i mare. No us ha fet perdre res. Seguireu essent parella que s´estima, i alhora pare i mare que es veuen reflectits en el seu fill. Reflectits i també superats. Perquè aquest fill vostre, que se us assembla tant, no és ni l`un ni l`altre: és ell. Una persona independent, que de moment, no sols depèn de vosaltres, sinó que us necessita per a ser i per a créixer. Una persona que té uns drets i uns deures, però que ara no podrà exercir-los si vosaltres, amb el vostre amor, no ho feu possible. És a partir de tot això que us pregunteu: Com ho farem? Com el tirarem endavant fins a fer-se gran? Com l`ajudarem eficaçment a ser ell?

No tingueu por. Tingueu fe. És molt possible que ni l´un ni l´altre no sigueu mestres ni pedagogs, ni tingueu cap experiència de fer pujar una criatura. Recordeu: l`amor es audaç. Però no es temerari. L`amor creu i espera. Té intuïció. També sap deixar-se ajudar. Per això, quan és amor de debò , es eficaç. Aquest nen us allarga els braços perquè l`agafeu i l`ajudeu a viure, a aguantar-se dret, a caminar i a parlar, a fer-se gran, com correspon al que es, una persona. Una persona que té un cos, que ha de ser alimentat, abrigat, exercitat. Una persona que té també una ànima: una intel·ligència, una voluntat, uns sentiments, que cal que siguin educats, trets enfora, per a poder relacionar-se amb les altres persones i esdevenir un membre actiu de la comunitat humana.

Aquesta persona, ja ara, és també fill de Déu, sobretot des del baptisme. També aquesta característica, ser fill de Déu, cal que sigui educada, que surti enfora i que l`ajudi a relacionar-se amb  Déu, el Pare nostre del cel, i amb els altres fills de Déu, que som tots.

El text s`ha tret de la introducció del llibre “El més petit de tots” de Enriqueta Capdevila.  SIC, 1996.

La introducció està escrita per Mn. Josep Mª Aragonés Rebollar.