Treballem per espais

Dins la segona línia estratègica d'Aude! Preparats pel canvi, volem transformar les aules i el col·legi en llocs d’inspiració on tots gaudeixin de l’aprenentatge.

Els diferents espais funcionen simultàniament oferint als nens diferents propostes de treball que trenquen amb la estructura tradicional de tots els nens fent el mateix a la mateixa vegada. D'aquesta manera es respecten els diferents interessos dels nens, les seves diferents necessitats educatives, els diferents ritmes maduratius o velocitat de treball. Cada nen, en petits grups o individualment, està fent activitats diferents que s'adapten de manera personalitzada a les seves necessitats, interessos i desenvolupament maduratiu. 

L'organització per espais exigeix una planificació dels espais, dels materials, de les propostes docents, del paper de la mestra, de la distribució dins de l'aula, etc per tal d'assegurar que s'assoleixin els objectius previstos i s'abasten tots els àmbits inclosos a la programació. És fonamental tenir present que el fet de treballar d'una manera menys dirigida, més autònoma, més guiada per la pròpia exploració no implica que no hi hagi uns objectius docents previstos pels docents i una programació de les competències, habilitats, valors i continguts que aquells alumnes haurien d'assolir. 

Aprenen a partir del joc i l'exploració, però el joc esdevé un mètode d'aprenentatge i no un passatemps.

AVANTATGES DE TREBALLAR PER ESPAIS

Aquest tipus d'organització té uns avantatges clars que hem anat descobrint i que ens animen a seguir endavant.

• Es respecta el ritme maduratiu de cada nen perquè cada nen s'implica amb el material des de les seves possibilitats: si pot més, farà més. No hi ha una única manera de treballar amb el material, al no haver un resultat únic un nen podrà escriure una frase amb material d'estampació i un altre potser només estamparà les vocals. La mestra ha d'estar atenta per introduir nous materials o models a aquells que ho necessitin i així provocar nous aprenentatges.
• S'afavoreix l'autonomia perquè el nen sap quins espais li agraden més, tria i treballa autònomament amb unes propostes prou flexibles perquè ell pugui descobrir i interactuar de manera no pautada. També hi ha autonomia a l'hora d'agafar els materials, recollir, decidir com fer-los servir.
• Es respecta el ritme de treball, la velocitat de cada nen, sense fer esperar a alguns o fer córrer els altres.
• S'afavoreix la socialització perquè el nen pot interactuar amb els companys lliurement sense seguir pautes preestablertes. Aprèn a gestionar les seves relacions amb els altres i dóna al docent una oportunitat d'observar quin rol adopta cada nen dins del grup i quines habilitats cal incentivar.
• Es contemplen les necessitats de moviment i d'exploració del nen sense convertir-lo en un espectador passiu o mantenir-lo llargues estones assegut a la cadira. El nen coneix uns límits -i dintre d'aquests límits- es pot moure, parlar, investigar, crear, jugar... Imaginar, crear, tocar és el que després l'ajudarà a entendre conceptes abstractes que primer ha d'experimentar corporalment.
• En referència a la parla, el nen interactua de manera més lliure i espontània tant amb els companys com amb la mestra. El seu paper no és tant de repetició com d'expressió personal i significativa.
• Permeten acomplir tots els objectius de l'etapa d'una manera més experiencial i autònoma.