Celebrem la Castanyada i Tot Sants

A mig setembre comença la tardor, una estació de l'any que ens regala tons marrons, vermells i grocs; L'estació de l'any en que els dies s'escurcen i s'allarguen les nits. Comença a fer fresqueta i ja ve de gust gaudir del caliu de la llar.

Però no és fins l'1 de novembre que no arriba la festa de la Castanyada i Tots Sants. Una festa tradicional amb un fonament religiós que aplega families i amics al volt d'una taula per a menjar castanyes, panellets i pregar pels seus difunts.  

A La Farga Infantil no hem volgut perdre aquesta tradició de menjar castanyes i panellets. Aquest any però, les coses són diferents. La Castanyera no ha pogut baixar de la muntanya per poder-nos deleitar amb les seves castanyes. Però hem aprofitat la tecnologia i la castanyera ha visitat virtualment a tots els nens i nenes de l’escola. Ens hem reunit en rotllana i hem menjat castanyes i cantat cançons al pati de l’escola. Tot i que aquest any hem de prendre unes mesures diferents no hem perdut l’oportunitat de viure la Festa de la Castanyada. 

Antigament per Tots Sants, els campaners feien repicar les campanes de les esglésies durant tota la nit i s’anaven tornant. Entre toc i toc menjaven castanyes per agafar forces per fer moure aquells artilugis tan pesats. La gent, i sobretot els nens, s’aplegaven per menjar castanyes a les places, fent autèntiques castanyades populars.

Més tard va aparèixer la figura de la castanyera. Amb el pas del temps, aquest ofici va ser ocupat sobretot per dones procedents de Galícia. Pel que fa als panellets, fets amb fruits secs i dolços, a Barcelona van acabar sent molt populars. Era tradició que els padrins regalessin panellets als seus fillols, igual que per la mona de Pasqua. A les nits, a les cases, les famílies deixaven panellets a la taula per a oferir-los als difunts.