| _ga | Se usa para distinguir a los usuarios. Caduca a los 2 años. |
|---|---|
| _gid | Se usa para distinguir a los usuarios. Caduca a las 24 horas. |
| _gcl_au | Se usa para hacer el tracking de las conversiones. Caduca a los 3 meses. |
| _dc_gtm_UA-4554452-1 | Se usa para limitar el porcentaje de solicitudes. Caduca al minuto. |
A mig setembre comença la tardor, una estació de l'any que ens regala tons marrons, vermells i grocs; L'estació de l'any en que els dies s'escurcen i s'allarguen les nits. Comença a fer fresqueta i ja ve de gust gaudir del caliu de la llar.
Però no és fins l'1 de novembre que no arriba la festa de la Castanyada i Tots Sants. Una festa tradicional amb un fonament religiós que aplega families i amics al volt d'una taula per a menjar castanyes, panellets i pregar pels seus difunts.
Antigament, per Tots Sants, les nits eren plenes del so de les campanes. Els campaners de les esglésies repicaven tota la nit per honorar els difunts, i per resistir el cansament menjaven castanyes i moniatos, aliments energètics que els ajudaven a mantenir-se desperts i forts.
La gent del poble, seguint aquesta costum, també es reunia a les places per menjar castanyes al voltant del foc. Eren moments de germanor i record, on es compartien històries i s’honrava la memòria dels avantpassats. Així van néixer les castanyades populars.
Amb el temps, d’aquesta tradició va sorgir la figura simpàtica i estimada de la Castanyera: una dona gran, vestida amb faldilles llargues, davantal i mocador al cap, que venia castanyes torrades en petits cucurutxos de paper.
Paral·lelament, a les cases i als forns, es feien panellets, dolços petits elaborats amb ametlles, pinyons i sucre, que s’oferien als difunts o es regalaven als fillols, igual que la mona de Pasqua.
Així, la Castanyada es va convertir en una festa de transició entre la tardor i l’hivern.
La Castanyera n’és la figura més popular: una dona que representa l’esperit humil, generós i càlid del poble català.
