Compartir un àpat és educar!. Eduquem en valors.

És de vital importància no tenir preses, cuidar les nostres actituds, gestos, tons de veu. Fomentem la conversa en petit grup, mantenint sempre un to de veu baix i suau.

Cada nen és únic; respectem el ritme individual de cada un i tenim en compte que no tots prenen la mateixa quantitat d’aliments.

L'hora de dinar és un moment òptim per compartir i dialogar. Durant aquesta estona es treballen virtuts tan importants com:

l’ordre

quan acabem de dinar posem els coberts al seu lloc.  Mengem en l’ordre adequat: primer plat, segon plat i postres.

l’esperit de servei als altres

servim l’aigua als companys de la taula o repartim els tovallons.

la paciència

aprenem a esperar fins que tots els companys estan ben asseguts a la cadira i beneïm la taula.

la fortalesa

Quan més els donem a provar diferents aliments, menys esclaus dels seus gustos seran en un futur. Ajudem a construir persones de caràcter, fortes i no capritxoses en altres àrees del seu desenvolupament.

L’autonomia

L’hàbit d’alimentació desenvolupa l’autonomia dels infants. Des de ben petits fomentem que mengin sols, utilitzant els coberts adequadament.

Ensenyem als nens i nenes com s’han de comportar a taula:

estem ben asseguts i no ens aixequem de taula fins que acabem de dinar, manetes a la taula, vigilem de no molestar al del costat amb els colzes, fem servir els coberts correctament, masteguem amb la boca tancada, no parlem amb la boca plena, utilitzem el tovalló per netejar-nos durant el dinar...

Aprofitem per donar-vos unes pautes bàsiques per seguir a casa:

- És convenient que els nens col·laborin en la tasca de parar la taula.

- Convé acostumar els nens a un horari d’àpats més o menys fix.

- Una de les primeres condicions per crear una bona relació nen-menjar és la paciència.

- És bo fer descansar el nen uns minuts abans dels àpats, ja que un nen cansat o excitat pels jocs difícilment concentrarà la seva atenció en el menjar.

- Evitar que els nens mengin a deshores.

- l’hora de menjar és un moment de retrobament i convivència. Ja des de ben petits és important menjar tota la família junta. D’aquesta manera afavorim l’aprenentatge per imitació.

- S’ha de procurar no invertir en el fet de menjar un temps exagerat. De 30 a 45 minuts és suficient. Si en aquest temps no ha menjat, és millor abandonar l’activitat fins a l’àpat següent.

- establir un mínim i un màxim per a romandre asseguts a taula.

- És aconsellable acostumar el nen a diferents gustos i textures, introduint menjars salats i dolços, calents i freds, purés i sòlids... Un bon truc per motivar-lo a menjar és cuidar la presentació del menjar. Davant la primera negació a menjar un aliment nou, s’ha de pensar que no és definitiva; és aconsellable tornar-lo a oferir en un altre moment o oferir-ne menys quantitat. Alguns cops el nen necessitarà haver mirat, olorat, tocat o provat 8 o 10 vegades un aliment nou abans d’acceptar-lo.

- Evitar compaginar altres activitats amb l’hora de menjar (tauletes, TV, jocs, llibres, etc)