El valor del mes: la fortalesa

La fortalesa s'adquireix amb una pràctica constant de la perseverança, l'esforç i la paciència. Pot arribar a convertir-se en un gran company de vida per no desanimar-nos quan allò que perseguim no ho aconseguim.

Els nens petits s'esforcen de manera natural en allò que els fa créixer. Pensem en el nadó que se supera constantment durant mesos fins que aconsegueix caminar, o en els nens que comencen a parlar i no es desanimen, encara que cometin errors.

Aquesta actitud tan natural per l'esforç que els ajuda a créixer, s’hauria de fer-se visible en molts moments de la vida dels nens.

El Martí porta la motxilla sol, encara que li pesa; la Sofia avui ha provat l'enciam i se l'ha acabat encara que no li agradava massa; el Pau ajuda al seu pare a treure la compra de l'cotxe i porta una bossa fins a la cuina; la Mireia recull les joguines mentre el Tomàs i la Teresa ordenen els colors; l’Elena no ha plorat encara que la seva mare li ha dit que avui no li comprava un xupa xups. Quants altres exemples et passen pel cap, en els que els nostres nens i nenes poden créixer i fer-se més forts?

Els pares també necessitem fortalesa, i molta! Perquè els nostres nens siguin forts, nosaltres hem d'ajudar-los. Aparentment és més fàcil claudicar i comprar una llaminadura per evitar una rebequeria, o deixar la TV encesa mitja hora més, tot i que toqui anar a la banyera. Com a pares, la fortalesa es manifesta en oferir les opcions que sabem que són millors per als nostres infants sense por a la seva resistència, amb una exigència que és simplement una mostra més de l'afecte que els tenim.

Exigir en el que és adequat per a l'edat dels nostres fills, felicitant-los per l'esforç realitzat és un regal familiar que tenim al nostre abast. T'animes tu també... a practicar la fortalesa?