El valor del mes: La sobrietat

Com a pares que volem i desitgem el millor per als nostres fills, hem de saber educar bones actituds, convenients disposicions i certes virtuts. Ens vam lliurar a ells d'una manera altruista i ens esforcem en obtenir els recursos necessaris per a donar-los una llar, una bona alimentació, una bona educació ... Volem, a més, que creixin envoltats d'afecte; en saviesa, en bondat, en vida cristiana i intentem que visquin feliços ara i en el futur.

Però la vida diària, ens fa veure que en moltes ocasions ens costa dir-los: no!

Com a educadors hem de ser conscients que educar bons hàbits i virtuts ens exigirà saber dir que no, moltes vegades. Hem de ser els pares més constants en les nostres exigències, que ells en les seves contínues peticions. Si volem portar les regnes de la seva educació hem de prendre la decisió de guiar-los pel camí de les virtuts humanes i per això avui parlarem de sobrietat.

Es tracta d'aquesta virtut, que no només ens fa ser mesurats en el que mengem o desitgem, sinó que ens ajuda a mesurar, amb sentit comú, molts capritxos, moltes comoditats i alguns afeccions que no ens convenen. Perquè tingueu algunes idees al respecte, us deixem aquí 5 tips que us poden ajudar a viure bé aquesta virtut en la vostra família:

1. Que sàpiguen ser agraïts. Cal ensenyar-los a valorar les coses bones que tenen i han rebut. Han de valorar molt i més, aquestes coses que altres no poden tenir i sobre tot l'afecte que reben a casa seva i de la seva família. Hem de ensenyar-los a experimentar l'alegria que suposa donar, encara que sigui poc. Això, a més de generar en ells una gran satisfacció, els ajudarà a anar fomentant també la virtut de la generositat.

2. Que sàpiguen estar alegres. Encara que quan faltin béns materials desitjables i fins i tot necessaris, hem de demanar-los que somriguin i estiguin contents. Serà una oportunitat educativa única, per demostrar-los que l'alegria és al "ser" i no en el "tenir". Podem estar alegres sempre encara que no tinguem tot el que desitgem o ens trobem amb dificultats.

3. Sobrietat en el menjar. Els nostres fills, com tots els nens, solen ser capritxosos, per això des que són ben petits cal ensenyar-los a aguantar-; no picar entre hores, menjar una miqueta més del que no m'agrada i una mica menys del que si ... Els dinars i sopars en família solen ser una gran oportunitat per ensenyar als fills a ser puntuals, a no triar ells els primers , a servir els altres amb encàrrecs concrets, a escoltar ia participar en les converses amb cert ordre. L'ideal per educar educar aquests aspectes serà a través del nostre exemple.

4. Sobrietat en l'ús del seu temps. A mesura que van creixent, creix l'autonomia i la responsabilitat, els demanem que facin alguna cosa pels altres, sense ser ells els protagonistes? Per exemple, deixar els seus entreteniments per dedicar temps a jugar amb un germà més petit o tenir cura d'un avi encara que no sigui tan divertit ... Quines activitats programem els caps de setmana o en vacances per fer-los veure la importància d'estar pendents dels altres? de vegades, perquè no sabem dedicar temps a pensar en aquestes coses, els fills cauen en l'avorriment i apareix la falta de sobrietat en molts camps; moltes hores d'ordinador o ipad ..., temps desaprofitat sense fer res, excessiu consum de TV, etc.

5. Sobrietat en els béns materials. Moltes vegades la sobrietat no està sol en tenir poc del que sigui, sinó a saber cuidar bé el molt que es té, per això, hem d'ensenyar a fer servir bé les coses, a tractar-les amb cura, a apreciar-les i sobretot a saber aprofitar-les fins al final. Diríem, amb un llenguatge molt actual, a fer un consum responsable i ecològic de les coses: Sóc responsable en l'ús que faig de l'aigua? Quin ús li dono al meu mòbil? Com tinc cura la meva roba? Com guardo i ordeno les meves joguines?

Però pares, no ho oblideu, com ja hem dit, en tots els temes d'educació, la clau sempre està en l'exemple personal sobretot en el dels seus pares. Les virtuts es viuen, perquè les veiem en els comportaments dels altres, no perquè ens les prediquin. Educar en la sobrietat no consisteix, exclusiva i principalment, en controlar les influències negatives i en dir moltes vegades que no. Es tracta de buscar, trobar i fomentar conductes positives: ser agraïts, ensenyar-los a tenir actes de generositat pensant en els altres, en cuidar bé el que tenim, a aprofitar bé el temps, en generar expectatives culturals ...