La ciutat de les lletres

La distància marca la nostra vida, està present a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb el nostre entorn, i està present entre tot allò que existeix.

Vivim unes circumstàncies sanitàries especials i delicades, i en els últims mesos hem vist com la nostra forma de relacionar-nos ha canviat i fins i tot el nostre vocabulari. El concepte de distància social s'ha implantat, l'aprenentatge a distància és un fet igual que el treball a distància. Noves necessitats han sorgit, tant en nens com en adults, i ens semblava interessant abordar-des de l'escola però des d'un punt de vista desdramatitzat, entenent que són mesures necessàries però no necessàriament negatives.

Amb aquest punt de vista estem desenvolupant diverses activitats plàstiques sobre la distància, activitats lúdiques i participatives, entre les quals hi ha la distància a la ciutat. La ciutat, lloc en el qual vivim, el recorrem, vam visitar, convivim i ens trobem ... un lloc significatiu per a cada un de nosaltres. La ciutat necessita d'una estructura, un ordenament espacial, d'un pla urbanístic que permeti i faciliti el benestar i la convivència.

Als alumnes de P4 i P5 se'ls proposa fer una instal·lació artística sobre la ciutat davant la qual sorgeixen una infinitat de ciutats imaginables, que oscil·len entre realitat i ficció. D'aquí neix "la ciutat de les lletres" de boca de Maximilian de 4 anys d'edat.

El llenguatge artístic i el literari té moltes coses en comú: elements simbòlics, una estètica, múltiples possibilitats compositives i una morfologia sintàctica entre d'altres. La literatura necessita d'una estructura de lletres, paraules, frases, paràgrafs ... que requereixen de la distància per cobrar sentit i, al seu torn, les lletres requereixen de la seva unió per obtenir significat. Una lletra sola no ens diu res però unides, amb criteri, creen idees. És similar al que passa amb les persones que necessiten de la col·lectivitat i a una casa que necessita i depèn de la ciutat i de la seva localitat.

Les lletres són part important del seu aprenentatge. Són anys en què s'inicien en la lectura, per això ens fa considerar aquesta proposta transversal com una motivació per al seu procés lector.

Aquesta analogia entre el camp de les lletres i el de la ciutat crea un joc ric i estimulador per als alumnes, en què les formes de les lletres generen associacions funcionals dins de la ciutat, generen indicacions sobre com transitar o generen lectures i missatges que ens donen una informació sobre la ciutat. Un joc a través de el qual els nens relacionen, integren i donen un sentit a aquest vocabulari, que ja forma part de la seva realitat, amb una exploració manual i motriu sobre el seu entorn, la ciutat.

Per a la mostra expositiva aportaríem el muntatge d'una instal·lació artística de gran dimensió a base de tubs de cartró (feta in-situ pels nens o la rèplica d'una realitzada a l'escola) juntament amb documentació gràfica i fotogràfica de l'procés complet.