En un moment en que proliferen els cursos o llibres sobre organització domèstica, lloguer d’espais d’emmagatzenatge, filosofía minimal… cal reflexionar sobre el valor de l’orde.
Amb l’ordre no ens referim exclusivament a l’ordre material o físic, sinó també a un ordre més general que engloba tota la persona i que ens ajuda a tenir les prioritats clares, a organitzar el nostre dia, a expressar-nos amb claredat, a estar tranquil i sense angoixes… Un ordre que va des dels horaris, les idees, les emocions… a l’ordre més clàssic de tenir les nostres coses endreçades.
L’ordre és especialment important en els nens petits. L’ordre en els horaris els hi aporta tranquil·litat i seguretat perquè poden preveure què passarà; l’ordre material afavoreix molt la seva autonomia perquè saben on trobar les coses sense ajuda; l’ordre en les prioritats els ajuda a entendre el què es important i el que no ho és tant. El nens necessiten un ordre i aquest ordre NO comença pel que nosaltres els hi exigim (endreça les sabates o no llencis les joguines al terra), sinó per l’ordre que els hi proporcionem: ordre en els horaris d’aixecar-se i anar a dormir; ordre en els àpats que es fan a un lloc i hora determinada ; ordre de la casa; ordre en els nostres afectes, etc.
No podem exigir ordre si no oferim un entorn estructurat tant en temps com espais, idees o sentiments.
Els primers anys són molt importants per educar en aquesta virtut, especialment abans dels sis anys, tot i que mai és tard per a millorar! Hi ha nens i nenes més endreçats per naturalesa, ho veiem en com endrecen les seves joguines o en la seva tendència natural a tenir una estructura i a buscar rutines, però tot i que cada nen tingui una personalitat de base diferent, tots poden millorar en aquest valor si els hi oferim un entorn estructurat amb un horari estable de menjar i de son; amb unes normes -no rígides- però si constants i no contradictòries; amb un lloc fix per a guardar les coses; amb uns rituals de son o alimentació que els ajudin a interioritzar l’ordre.
No es tracta de “quadricular-ho” tot i no poder canviar mai les nostres rutines, aspecte que els podria fer poc flexibles i poc adaptables, però sí de tenir una organització pensada i flexible que els hi permeti avançar què passarà, que els hi doni tranquil·litat i estructuri la seva manera de viure i de pensar, incorporant l’ordre no com una mania dels adults sinó com una estratègia organitzativa que els ajuda a trobar les coses amb més facilitat, a no oblidar-se de res, a aprofitar el temps, a no gastar energia en coses rutinàries, a tenir mes espai, etc. recordant que apart de l’ordre en l’espai (habitació, joguines, roba) i en el temps (horaris, acabar les coses en un temps determinat), és important que des de petits els ajudem a tenir ordre en les seves idees ajudant-los amb preguntes sobre COM volen fer una cosa, QUAN, de QUINA manera… o bé si són massa petits, oferint un model estructurat de pensament verbalitzant nosaltres el què estem fent, què farem després, com ho farem, etc.
A l’escola el valor de l’ordre i cura personal es concreta de manera diferent a cada nivell a través de petites consignes que ens ajuden a recordar la virtut que estem treballant.
- Penjo la motxilla al meu penjador.
- Després de treballar els colors hauré de guardar.
- El material endreçat m'ajuda a treballar.
- Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.
Així mateix, les estratègies de pensament del model VESS també ens estan ajudant molt a pensar ordenadament, a estructurar el pensament deixant un temps per mirar bé i reflexionar abans de parlar amb rutines com “Miro, penso, em pregunto”, a seqüenciar el temps amb rutines com” Inici, intermig, final”; a classificar amb rutines com “Generar, clasificar, conectar, elaborar”; a ordenar el nostre pensament amb rutines com “Abans pensaba, ara pensó…”. Estratègies que han existit sempre, però que VESS ens ajuda a incorporar de manera més conscient.
A classe com a casa, la millor manera d’educar és donant model, que vegin que lluitem per tenir ordre, que hem previst una organització, que pensem estructuradament, que sabem quines són les nostres prioritats i, paral·lelament, anar exigint amb petites accions al seu abast: recollir, tenir cura dels seus objectes personals, rentar-se les mans i cuidar l’aspecte físic, aixecar-se i anar a dormir a una hora determinada, participar en l’ordre de l’aula.
Es tracta, en definitiva, d’incorporar l’ordre a la seva vida com una eina que els ajuda a arribar més lluny.
