Projecte Cuida’m

Neix de l’observació de coses ben normals i habituals com és tirar un paper al terra, trepitjar l’herba o fer una empenta a un company. El detonant va ser l’olivera de l’entrada de La Farga Infantil, un arbre emblemàtic per a nosaltres. Els nens i nenes sovint s’hi pugen i juguen a les seves branques quan, a les tardes, els pares i mares venen a buscar els seus fills i comparteixen una estona de joc a l’entrada de l’escola. El cas, puntual, és que una de les branques de l’arbre es va morir, va perdre les fulles i el jardiner la va haver de tallar.

És un fet simple, gens dramàtic, però que ens va portar a reflexionar des de l’aula de plàstica sobre el seu significat. No ens va semblar que hi hagués una causa única o un perquè definit; al nostre entendre, reflectia una falta d’interiorització de la necessitat de respecte envers el que ens envolta que evidenciava una necessitat d’educar en una actitud respectuosa, curosa, interioritzada, que no depengués tant de les normatives o de la vigilància externa com de la pròpia valoració. De fet, això és educar; sinó el que fem és controlar.

Seguint el nostre procés de reflexió, ens va semblar que aquesta falta de cura estava relacionada amb la capacitat de reflexió, amb la capacitat d’observació com a pas previ per poder descobrir, conèixer, respectar i estimar els altres, les coses i l’entorn. Mirar, descobrir la bellesa, les necessitats de l’altre (humà o no), establir vincles respectuosos i afectius potser era un bon camí per aconseguir-ho i des de la nostra àrea podíem fer molt!. La plàstica, l’art, ens permet apropar-nos a la realitat d’una altra manera, amb una altra mirada, i ens va semblar que provocar aquesta nova mirada entorn tot el que ens envolta podia afavorir unes actituds més respectuoses.

Aquest projecte és més ambiciós; l’herba la podem treure (potser ho farem). Aquest projecte el que busca és promoure una reflexivitat i una actitud de cura que en l’acceleració del món contemporani ens porta, de vegades, a trepitjar no l’herba sinó tot el què ens envolta: persones, ecosistema, relacions. Una actitud de “mirada atenta” que si bé no assegura el canvi com a mínim el possibilita.

Si com diu Gómez Pérez “el déficit del niño contemporáneo … no se encuentra ni en la cantidad de información ni en el grado de desarrollo de sus habilidades, ni incluso en el nivel de adquisición de las materias instrumentales.. (sino) en la capacidad de pensar; de organizar racionalmente los fragmentos de información; de buscar su sentido… ” (PÉREZ GÓMEZ, 1992:12). Es fa necessari educar aquesta reflexivitat.

A l’Atelier no volem tant que aprenguin tots els procediments possibles en temperes o en la tècnica del modelat; el que volem és que l’art sigui una altra manera d’estimular la reflexivitat i el compromís amb un món millor; el que volem és que des de les particularitats de l’art (des de la tempera, el modelat i sobretot des de l’atreviment inesperat del pensament artístic) contribuïm a una tasca més important: a educar nens i nenes oberts als altres, respectuosos, creatius, reflexius, amb capacitat d’estimar i tenir cura del nostre món. Creiem que l’art no és un àmbit d’habilitat tècnica desconnectat de les preocupacions de l’escola i del món.

Partint d’aquest objectiu general vam dissenyar una sèrie d’activitats que promoguessin aquests processos de conscienciació.