El valor del mes: La sinceritat

¡Ahora que vamos despacio, ahora que vamos despacio... vamos a contar mentiras, tralará...!

Us sona aquesta cançó? Mentida i veritat són realitats oposades. Per educar en sinceritat, hem d’adonar-nos que la veritat és prioritària i sempre el millor camí a seguir.

Els nens més petits de 6 anys no menteixen amb malícia. Normalment les petites mentides que els nens poden dir, acostumen a ser un intent d'amagar alguna cosa que no està bé. La nostra reacció davant la mentida serà molt important i substrat de l'educació de la sinceritat.

Veiem-ho en una situació habitual:

L’Oriol ha portat una joguina a l'escola i al Marcos li encanta. Per descuit, l’Oriol se la deixa i el Marcos l’agafa. La seva mare la troba a la motxilla i li demana on l'ha trobat. El Marcos diu que era a terra del pati... La mare se n'adona, per l'expressió una mica ombrívola del Marcos, que no li està explicant tota la veritat. Què fem?

- Opció A:

o La mare: [amb to enfadat] Marcos, no em diguis mentides. Segur que l'hi has agafat a algú. Dóna-m'ho i demà el portem a la professora. Ella sabrà de qui és. [Sense més, la mare agafa la joguina i la guarda].

o Marcos: calla o s'enfada, però no hi ha res a parlar. Pensa que la propera vegada no li dirà res i l’amagarà millor...]

- Opció B:

o La mare: [tranquil·lament, sense alçar la veu] N'estàs segur, Marcos? De qui era?

o Marcos: No ho sé ....

o La mare: [amb to cordial, ajudant-lo a recordar ...] Potser és de l’Emma o del Juan, o de ... Segur que el nen que l'ha perdut estarà trist i desitjant trobar-la.

o Marcos: [segueix callat i agafa fort la joguina amb la mà ...]

o La mare: [acarona el Marcos i l'ajuda a seguir parlant]

o Marcos: Bé, el vaig trobar al pati, on se li va oblidar a l’Oriol.

o La mare: Que bé Marcos! Demà li pots tornar, es posarà molt content. Et felicito per haver dit la veritat. De vegades els altres tenen coses molt boniques, però no per això ens les podem quedar.

Quina opció us agrada més? En els dos casos, l’Oriol recuperarà la seva joguina, però l'efecte en el Marcos és molt diferent. En la segona situació, la mare ha buscat que el Marcos fos capaç de dir la veritat. Els nens abans dels 6 anys acostumen a dir-la amb facilitat. I en comptes de renyar-lo, ha valorat la seva sinceritat.

Una reacció desproporcionada davant de la mentida d'un nen, crea un ambient de desconfiança, en què la sinceritat no hi té cabuda. Premiar la veritat (amb un reconeixement positiu, no amb un regal material) és el millor camí per educar en la sinceritat. L'experiència de saber que dir la veritat, aquesta no es tornarà en contra nostra, ens permet generar el clima de confiança en el qual podem equivocar-nos, però a la vegada sentir-nos valorats i ser capaços d'afrontar la realitat.