Rutines de pensament: Com ajudar els nens a pensar amb més eficàcia?

Com segurament sabeu a l'escola estem formant-nos i implementant VESS, un model d'estratègies de pensament inspirat en les estratègies de pensament del Projecte Zero de Harvard.

VESS distingeix 17 hàbits de pensament que van des de saber argumentar (raonar amb evidència), connectar (relacionar un fet o un concepte amb records, imatges, sons, olors o experiències prèvies), escanejar (aprendre a mirar detingudament amb tots els detalls) fins a hàbits tan importants com gestionar la impulsivitat o descobrir la complexitat que s'amaga sota tants temes que sovint analitzem de manera superficial.

Aquests hàbits es poden treballar -tant a casa com a l'escola- a partir de jocs i propostes com:

• Convidar-los a distingir i expressar tots els sons que s'escolten en una gravació musical amb sons de la natura (escanejar)

• Jugar a endevinar què passarà quan deixem un paper en remull dins d'un got d'aigua (predir i fer hipòtesis)

• Recordar , després de mirar i tapar una imatge o un grup d'objectes, tots els elements que hi apareixien (observar i rutina del 10x2)

• ... i totes aquelles propostes que, amb creativitat pedagògica, puguem inventar (o aprendre) per ajudar-los a adquirir els hàbits de reflexionar, imaginar, predir, sintetitzar, etc.

D'aquesta manera els nens i nenes, poc a poc, van incorporant rutines i hàbits fins a aplicar-les de manera natural a la seva vida quotidiana. Per aconseguir això es necessari que els hi donem temps per pensar, oportunitats per fer les coses per ells mateixos sense avançar-nos i oferir una ajuda que no necessiten, confiança en les seves capacitats, un model de pare, mare (i mestra) reflexius, un ambient i unes propostes riques i estimulants... una sèrie de condicions que són les "forces culturals" que ajuden a crear una cultura de pensament.

Contràriament al que podria semblar, fer èmfasi en el pensament no suposa deixar de banda les emocions. Les emocions són un element imprescindible per aprendre! El que planteja aquest model és que emoció i reflexió no són actituds contradictòries, sinó complementàries i que totes dues són necessàries per afrontar la vida amb equilibri i saviesa.